Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tracte personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tracte personal. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de desembre del 2009

La part més positiva: Fortaleses i Oportunitats


Continuem amb el DAFO, avui últim dia per exposar què és el millor que ens aporta el comerç tradicional. Les Fortaleses o punts més positius d'aquests petits establiments podrien ser aquests segons la meva opinió:

- Bona relació qualitat/preu

- Proximitat respecte a on es troba la seva clientela

- Atenció personalitzada i bon tracte personal

- Molt bon domini del comerç i coneixement extens de les característiques del producte

- Gran capacitat d'especialització

- Coneixement del client

Una vegada tenim les Fortaleses anomenades, passarem a descriure una mica més detalladament les Oportunitats. Aquestes són les possibles situacions per les quals passarà l'empresa (en aquest cas, el comerç tradicional) si continua millorant les seves Fortaleses i les potencia:

- El consumidor se sentirà satisfet perquè rebrà un tracte personalitzat i no tan massificat com en el cas dels grans magatzems.

- En el cas dels establiments que es dediquen a vendre alimentació, de ben segur que oferiran a la clientela bons productes i de molta qualitat. Possiblement molt més naturals, pel fet de no ser envasats ni congelats. Això influeix bastant directament en la salut del consumidor, el qual sap que està consumint bons productes.

- Si el finançament acompanya (fet que no sol passar) l'agilitat de la gestió en un petit comerç fa que s'adapti d'una forma molt ràpida als canvis. No necessita transmetre als seus venedors què han de canviar, no necessita reformar milers de metres quadrats d'espai comercial. Les dimensions ajuden a adaptar-se més ràpid i millor.

Aquí finalitzo el DAFO. Segur que hi manquen alguns punts, és impossible fer un DAFO molt complet, però sí he intentat plasmar tot allò que és essencial i no ens podem deixar.

A partir d'ara i durant un parell de dies, em dedicaré a fer una valoració dels llibres llegits per la classe de Sociologia. Em basaré amb cites que trobo destacades de cada llibre i en reflexionaré. D'aquesta manera, donaré per acabat aquest bloc d'Evolució del comerç.

Fins a la pròxima!


dilluns, 16 de novembre del 2009

"Només estic mirant..."


El comercial d’una gran superfície sap atendre més o menys un client, sap cobrar i sap embolicar un paquet per a regalar. Sap fer el més bàsic, allò que el seu cap demana, sap que amb ell ho tindrà assegurat. Però per molt més vàlid que sigui, aquest comercial o dependent estarà desmotivat. Normalment, en la majoria dels casos, se’l paga poc perquè vengui i això condueix a la desmotivació. Poc importa que es guanyi o no el client, el que sí importa és saber cobrar, estar-hi per si el client el necessita (que no sol passar) i anar somrient de tan en tan, perquè els altres no diguin que són antipàtics...

Amb això vull dir que a un dependent d’un gran establiment o de grans superfícies se li demana correcció, simplement això. Aquest fet es tradueix amb una falta de relació entre client i dependent. Gairebé no hi ha conversa, no existeix ni un “hola, vol que l’ajudi?”. Molts joves (i no tan joves) som els que preferim entrar en una botiga però sense que ningú ens “molesti”. Si ho fan, la resposta és “Només estic mirant, gràcies”, per molt que després acabis comprant; i el que pensa el teu cap és “Què pesats són!”.

Les relacions s’estan desfent, hi ha molta més despersonalització i la tendència es ser anònim. I aquest fenomen no només passa en una botiga, sinó en els mitjans de transport: només seiem al costat d’algú si no hi ha més llocs lliures. Preferim viatjar sols, sense que ens donin conversa per tal de capficar-nos en les nostres coses, passar desapercebuts i anar a la nostra. El que avui en dia tothom coneix com “anar a la meva bola”.

Doncs bé, tot això que acabo d’explicar és justament el contrari del que seria un comerç tradicional, on el dependent ha d’aconseguir que el seu client se senti especial per molts factors. Li hauria de transmetre que no és millor comprar en un comerç tradicional perquè sigui simplement petit, sinó que és infinitament millor perquè és selecte. I això porta implícites moltes altres qüestions, com la qualitat del producte, que el client pot comprovar quan el dependent li deixi provar o tocar la mercaderia; l’amistat que sorgeix entre les dues parts i el conseqüent coneixement dels gustos i preferències que té el dependent sobre el seu client.

Evidentment que seran productes més cars, però també seran els que tinguin millor qualitat. I és ben fàcil deduir per què no són tan econòmics; no es tracta que el petit comerciant tingui ganes d’emportar-se molt més benefici que ningú altre, sinó que les quantitats que compra no són equiparables amb les d’una gran superfície. Tot això, juntament amb una gran professionalitat, fa que el dependent d’un comerç tradicional pugui aconsellar millor a la clientela. La seva especialitat és vendre tan sols allò que ofereix, per tant, té grans coneixements de la mercaderia exposada a la botiga.

El pitjor de tot, en aquests moments difícils econòmicament parlant, és que molts dels comerços tradicionals estan desapareixent. És clar que aquest efecte no és causat tan sols per l’actual conjuntura econòmica, però no hi ajuda gens ni mica. Els llocs de treball que deixarà aquest sector és impossible que siguin absorbits per aquest nou model de comerç, ja que les noves fórmules de comercialització estan dissenyades per acaparar poca mà d’obra. D’aquest fenomen en parla aquesta
notícia que va aparèixer a “El Mundo” el passat 8 de novembre. Llegir-la fa reflexionar.