El capitalismo funeral de Vicente Verdú (II)

Continuem amb unes cites del sociòleg Vicente Verdú. Continuem i acabem, ja que aquesta segurament serà l'última actualització de contingut d'aquest bloc de sociologia. Aquesta tarda, juntament amb altres companys, presento el bloc a tota la classe. Així que després de la presentació, podré afegir alguna altra actualització que valori com ha anat la classe d'avui. Per ara, acabo amb les cites més destacades, segons el meu punt de vista, d'El capitalismo funeral, que tots hem llegit per l'assignatura.

“La copia ha fascinado siempre, pero su poder se traduce ahora, espectacularmente, en el absoluto del contagio. Bajo el imperio de la moda, a través de las falsificaciones, los productos saqueados, las reproducciones instantáneas en red, el mundo de la réplica, el espejo (la especulación) y la epidemia han venido a convertirse en sistema de realidad. Una realidad que no terminará de realizarse hasta que la totalidad del espacio sea colonizado por su infinidad de copias fractales.”

La crisi s’ha contagiat. El món tan globalitzat en el qual vivim ens porta aquesta constant còpia de tot. D’una punta a l’altra del món ens arriben les rèpliques de la moda, de les epidèmies (com ara la Grip A) i també la crisi. Una crisi a nivell global que ens afecta personalment a nivell local. Una mena de glocalització és el que podríem definir com un fenomen que constantment ens fa sentir-nos partíceps de tot el món i a l’hora ens afecta de manera molt particular.

“Lo veloz ha dejado de ser igual a lo elegante. La vanguardia del siglo XXI destaca la lentitud como principio de casi todo lo bueno […] Lo primero es proteger, conservar, no estresarse. La crisis ha venido, justamente, a confirmar la tendencia hacia el parar absoluto.”

Un món a l’expectativa de la crisi, pendent de tots els moviments que es produeixin en el terreny econòmic. Aquest és el món en el qual vivim en aquest moment; qui més qui menys conserva la seva feina, però està atent al que pugui passar a la seva empresa: els acomiadaments, els ERO i les retallades de sou. Segons Verdú, un món que està anant a marxa lenta des de ja fa alguns anys, amb tota la filosofia zen, les activitats físiques més pausades i les vacances en un lloc plàcid i silenciós.

“De la economía relacional se deducirá la desaparición del sistema político actual y cundirá una participación en forma de trama humana de una dinámica más eficiente. […] El actual sistema de representación política vale tan poco, es tan ignorante, ineficiente y corrupto como para haberse revelado cómplice, antes y después, de todos los intermediarios improductivos unos, estafadores otros, que han llevado al desempleo, la miseria y la desesperanza de medio mundo sin que todavía acierte a afrontarlo ni aplicarle solución.”

Verdú culpa, en part, el sistema polític actual per no ser eficient i no haver gestionat des d’un bon principi la crisi. Afirma, amb altres paraules, que amb uns polítics així no ens hem d’estranyar de tot el que ha succeït des de fa unes mesos. L’autor apunta a una possible solució, que ja es veu venir actualment. Tot el que fa referència a les xarxes socials, que tramen un teixit d’estructures horitzontals tenen futur a l’hora de construir des de la base un bon sistema polític i econòmic. Internet influirà totalment en això, ja que és a partir d’aquí que un polític ha de saber governar però a l’hora escoltar. El fet de manar des d’una palestra és molt fàcil si no s’atenen les persones i el dia a dia d’un país. Una xarxa que aconsegueixi millorar tots els factors que formen una societat seria l’eina per renovar-se i començar a sortir de la crisi. Evidentment, internet serà l’eina clau del futur en molts aspectes.