Us heu plantejat mai com afecten els hipermercats en la nostra manera de menjar? Qui compra el menjar d’una setmana a qualsevol hipermercat, de ben segur que les llaunes, el menjar envasat i el congelat, seran el que omplirà el carret.
El més probable és que si durant la setmana no tenim temps per anar a comprar, o preferim estar-nos a casa quan arribem de la feina, hàgim de fer la compra dels dinars i sopars en un gran supermercat, on es compra amb molta previsió.
Això converteix els petits comerços en les botigues d’urgència. Quan ens falta sal, oli, o algun tomàquet per amanir recorrem al típic comerç que està a prop de casa. Per què? Doncs perquè sabem que el que ens queda més a prop, de ben segur és més car que no pas un hipermercat, on compren amb abundància una quantitat industrial de productes.
Hi ha molta gent, fins i tot, que cada dia al matí no pot anar a buscar el pa i, per tant, juntament amb la compra més grossa n’agafa moltes barres per congelar-les. Acabo de pensar que això també implica un canvi en els electrodomèstics, ja que la importància del congelador avui en dia, no és la que era fa alguns anys. Els frigorífics de cada vegada són més grans, perquè els aliments que comprem actualment s’han de conservar en fred. Un fred molt artificial si el comparem amb el que els nostres avis utilitzaven per conservar els embotits que ells mateixos elaboraven.
Avui en dia tot ha canviat, de fet, no m’estic posicionant ni cap al tradicionalisme que ens aporta el comerç petit, ni cap a la “modernitat” dels grans supermercats. Simplement, en cada moment de la nostra vida caldrà adaptar-nos a unes certes maneres de viure i, ara per ara, el que a tothom li toca és treballar en horaris habitualment molt extensos.
Per tant, sembla de calaix que avui en dia tothom hagi de dependre dels super o hipermercats. Això d’alguna manera fa que els aliments que consumim no siguin d’elaboració tradicional i, per tant, ens els mengem quan ja fa un mes que estan fabricats. Sí, millor dir fabricats que elaborats...
Si la naturalitat dels aliments es perd, i han d’afegir-hi colorants i conservants perquè es conservin millor i tinguin millor gust, sembla ser que ens estem introduint química al nostre cos. I si no és química, evidentment són productes artificials que de ben segur no són el que el nostre cos necessita. No sé si a partir d’aquí patir problemes de salut pot ser més fàcil; potser no és gens proporcional, o potser sí. El que sí és cert és que per alguna cosa avui es dóna la tendència de comprar productes naturals, elaborats en una granja o collits de l’hort. Això passa amb cooperatives com Plana de Vic i Disfruta i Verdura. Aquestes dues venen un producte més o menys car, segurament molt més que en un supermercat, però que garanteixen una qualitat excel·lent.
I és que hi ha molta gent que comença a cansar-se de menjar qualsevol fruita i no notar-hi el gust, o de tenir la sensació que ha estat congelat en cambres frigorífiques durant dies i dies.
Per entendre’ns, en un altre nivell, no és el mateix la gerra de terrissa que elabora curosament el pare de la Marta al seu forn, que una que ha modelat una màquina amb dos segons. Per alguna cosa la Isaura Madruga reclamava la seva gerra artesanal, sabia que podria tenir un defecte d’elaboració, però aquest defecte almenys sempre és humà, no industrial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada