La política omnipresent

Sempre es diu que la política està a totes bandes. Com si fos omnipresent en tot el que fem durant la nostra vida. Moltes vegades, la política té una gran connotació negativa, potser perquè tenim els polítics que ens mereixem. A tall d’exemple, hi pot haver polítics corruptes, i de ben segur que part de la societat també ho és en certes coses. Mai en el mateix nivell, com ja es d’esperar, però de ben segur que ells ens reflecteixen a nosaltres. I no parlo per tothom, sinó que intento generalitzar.

Aquesta petita introducció, que m’ha servit per donar a entendre que la política està present en tot, començaré a endinsar-me en allò que interessa: com la política pot afectar més o menys al comerç.

En aquest cas, podem afirmar que hi ha dos tipus de polítiques que poden afectar als comerços. No en tenim una de bona, ni una de dolenta, es tracta de relativitzar-les depenent del context en què ens trobem. Hi ha governs que opten per la preservació de les botigues de tota la vida, ajudant a tirar endavant el negoci a través de les subvencions. Polítiques d’aquest tipus enfortiran el negoci tradicional i augmentaran la cohesió del municipi. Amb això no dic que sigui la millor opció, sinó que és fàcil adonar-nos que una potenciació del comerç tradicional, fa que hi hagi més lligams entre la societat i els comerços. Aquest serà un lloc on segurament les associacions de comerciants tinguin un pes rellevant, hi hagi un tracte proper amb els clients i es disposi d’un centre comercial a la ciutat, ben estructurat i cohesionat.

D’altra banda, els governs més liberals creuen que el mercat es regula per si sol i, per tant, no és necessària l’ajuda a les botigues. La filosofia és la següent: si una botiga ven un producte que no té èxit i la gent no el va a comprar, el comerciant tancarà i anirà a obrir-ne una altra amb productes que tinguin sortida al mercat.

Així doncs, un govern intervencionista, procurarà que els comerços tradicionals no tanquin, mentre que els governs neoliberals, no ajudaran aquests negocis amb l’argumentació de que el mercat es regula i gestiona per ell mateix. Però tot això mai és tan estricte, de fet, en la varietat està el gust i aquesta hauria de ser la clau per tots els governs. No es pot dur a terme una política totalment intervencionista, ni totalment neoliberal. Hi haurà ciutats que necessitin més d’una que de l’altra, o els convé fer una combinació de les dues a la vegada.

Tal com podem deduir pel que anteriorment he comentat, la importància dels grans centres comercials d’avui en dia, la compra impulsiva i de tendència consumista que impera avui en dia en moltes ciutats, ve de la mà d’una política de caire molt neoliberal. Un govern no subvencionarà a una botiga Zara, però sí que potser ho farà a petits empresaris que volen emprendre la gran aventura d’obrir un negoci de barri.

En definitiva, podem dir que els dos tipus de política poden donar-se més o menys a l’hora, ja que es pot tenir combinació de grans cadenes de comerços o franquícies amb els petits negocis familiars que se’ls concedeix subvencions per potenciar-los.