El consumisme que portem a la sang, i de fet no se’n sabem desprendre, neix a arrel de totes les franquícies i els centres comercials, que ofereixen bons preus i comoditat a l’hora de comprar. Si aquests bons preus no estiguessin a l’abast de la població, segurament tindríem el consum com algun fet passatger, que no se sol repetir, a menys que no ho necessitem.
Per tant, avui el comerç, quant a activitat econòmica es refereix, forma part de la nostra vida quotidiana a través dels seus llocs d’intercanvi. Si comprar és un acte públic i aquesta acció està present a la vida de totes les persones, els establiments comercials són elements fonamentals per a comprendre la vida quotidiana.
El comerç tradicional, el que aporten els petits comerciants que es troben a les poblacions, ofereixen uns productes que es compen per necessitat. A les grans ciutats això ha canviat, comprar ja no és sempre necessari, sinó que és una activitat social que podem anomenar consumisme. Com que som éssers consumidors i a la vegada també socials, els grans magatzems es converteixen en la gran atracció d’un dissabte a la tarda, ja que ens ofereixen les dues vessants.
Així doncs, als petits establiments els és necessari destacar aquest valor afegit que proporcionen: el tracte amb el client, proximitat i un servei de qualitat més valorable que el preu. Respecte als comerços de les grans superfícies no tenen res a veure. Característiques diferents, per públics totalment oposats (en la majoria dels casos).
La difusió del consum i de les noves formes comercials que comporta i anem comentant, expliquen la fragmentació del territori que se sol produir a les ciutats. Amb això vull dir que en una ciutat on hi hagi un gran centre comercial, de ben segur que l’activitat dels habitants i el trànsit, es concentrarà molt més en el lloc on hi hagi els grans magatzems. Com que gran part de la societat és consumista, tothom es troba en els mateixos llocs, per tant, hi ha aglomeracions. Tot aquest agrupament de persones va disminuint de forma progressiva, a mesura que ens allunyem del centre comercial.
Totes aquestes aglomeracions, moltes persones les odien, i encara no entenc per què... Se suposa que si són consumistes ja saben el que es trobaran en un centre comercial oi? Sol ser una activitat que fem acompanyats de gent, perquè és tota la societat així, no una petita part. Doncs bé, el consumisme tan odiat per alguns (perquè s’estressen en uns grans magatzems) i tan estimat per d’altres (perquè tot se soluciona comprant), sol ser el nucli de molts mals de cap.
Les persones adquireixen uns productes, molts d’ells superflus. També s’incrementen les hipoteques, perquè moltes vegades el sou no ens arriba per tot i, per tant, existeix una clara precarietat laboral. Però com que els ingressos de molta gent que es considera consumista disminueixen, però el seu cistell de compra no para de sumar grans quantitats d’euros, moltes famílies s’endeuten. Aquest és un resum molt breu del que avui en dia serien les conseqüències negatives del consumisme. Però penso que no he exagerat, diria que és així....
El més irònic de tot, és que malgrat aquests efectes que he explicat, ens creiem ser lliures si consumim i critiquem tot aquell que no ho fa. I com que voldríem sempre comprar comprar i comprar, perquè sempre volem més del que tenim, som infeliços. Però clar, la infelicitat només es cura amb el consumisme. Per tant... segur que ho heu encertat! Ens caldrà comprar!
En definitiva, un peix que es mossega la cua, i no para de donar voltes, rodar com un cicle, el cicle imparable del consum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada