Aquest bloc pretén explicar com l’evolució del comerç tradicional al comerç de grans superfícies ha afectat als diversos elements que conformen la sociologia.
De fet, aquest bloc pretén reflectir el temari tractat a classe de Sociologia del consum de la Universitat Rovira i Virgili, adaptat al tipus de treball que he decidit fer, en base a dos llibres: La caverna de José Saramago i El capitalismo funeral de Vicente Verdú.
Començarem definint, primerament, el comerç tradicional. Es defineix aquest com un comerç de mida petita pel seu nombre de punts de venda de què disposa, la xifra d’empleats i la dimensió de l’establiment; disposa d’una tecnologia tradicional, pel seu equipament disponible i la formació del seu personal. La seva forma jurídica és una persona física.
En aquest tipus de comerç, la forma de compra-venda es fa amb una relació intensa entre venedor i client. Aquest últim demana ser assessorat directament pel seu venedor, el qual gestiona molt directament el seu propi negoci.
Tot això és oposat a la idea que tenim actualment del comerç modern. Aquest no té un tracte personal amb el client, disposa habitualment de diversos establiments, empleats i d’una tecnologia innovadora per les seves botigues. De fet, moltes vegades el comerç tradicional s’assimila a un comerç primitiu i antiquat, on el comprador no pot accedir directament a les mercaderies que proporciona el comerciant.
Per tant, és fàcil veure que s’han produït molts canvis entre una i altra forma de comerç. Tots ells, els hem anat patint i assimilant poc a poc, amb la consciència que el peix gran es menja el petit i que el comerç tradicional acabarà desapareixent o si més no, perdent forces. La generació del petit comerç s’està fent gran, i potser algun dia morirà i amb ella, els comerços de tota la vida. Com el Cipriano Algor, quan la seva terrissa ja no es ven i ha de reinventar el seu producte, sense èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada