La liquiditat de la vida actual

Actualment vivim en una societat on tot el que ens envolta, fins i tot les postres relacions, semblen compostes de líquid. D’un líquid que fa canviar tot l’entorn per allà on passa. Això que dic que pot sonar molt estrany, és l’anomenada modernitat líquida segons el sociòleg Zygmunt Bauman.

Aquesta modernitat líquida, on tot és canviant i incert, també té a veure amb l’evolució comercial tractada en aquest bloc. Les relacions d’avui en dia, es mesuren en termes de cost i benefici, de liquiditat, si pensem en el sentit financer.

Fa uns anys, els aturats formaven part d’una reserva de treball activa que guardava a la rereguarda del món laboral alguna oportunitat. Ara, en canvi, es parla d’excedents, és a dir, que la gent és supèrflua i innecessària, perquè a menys treballadors, millor funciona l’economia. És el que passa actualment a les grans superfícies, no es necessiten una gran quantitat de treballadors proporcional a la quantitat de metres quadrats de negoci, sinó només uns quants. Els justos per poder, tan sols, cobrar als clients allò que es vulguin comprar. En canvi, ben sabut és, que en un comerç tradicional els venedors han de ser-hi a la força. I si aquest comerç de barri és una mica gran, cal més d’un venedor. Com vam parlar, el rol d’un dependent en un gran magatzem, no té res a veure amb un d’un petit comerç. El del petit comerç sempre caldrà que estigui més per la clientela, que l’aconselli, que li doni conversa i que finalment cobri.

Per tant, una de les característiques del comerç petit és la seva capacitat per atendre els clients, i això vol dir que els venedors són necessaris per complir amb el seu rol. Això seria més propi de l’anomenada modernitat sòlida.

La modernitat líquida, o també podríem dir actual en les societats avançades, contempla un temps ple d’incerteses. Avui en dia no sabem res segur, volem ser lliures i encara ara no sabem com fer-ho, perquè tot és canviant i inestable. Per tant la nostra vida és un seguit de successos amb els quals hem d’anar improvisant, tot és nou, no perdura res i ens hem d’anar adaptant al que ens vingui de nou. Això li passa a Cipriano Algor, quan veu que ha de reformular el seu negoci, l’ha de reinventar, perquè l’antic ja ha passat, ja s’ha mort, necessita un canvi i, per això, fa figuretes de terrissa. Però el problema no és fabricar una cosa o una altra, sinó que la terrissa ja no serveix com a material per utilitzar a les llars. Hi ha plàstics i ceràmiques més econòmiques que superen a la terrissa.

Potser per aquesta necessitat d’improvisació cal estar preparats per tot. De fet, avui en dia demanen a les diferents feines uns perfils polivalents, perquè mai se sap què pot passar durant el nostre treball i si ens haurem d’adaptar a nous rols de feina.

Fa uns anys la gent es casava i sabia que era per sempre. Passessin mals o bons moments durant la relació, el resultat sempre acabava sent el mateix: la relació matrimonial només es trencava quan un dels dos moria. El trencament de la relació només era a causa de la mort d’algun dels dos membres.

Fins i tot, avui en dia és un miracle si et fan un contracte indefinit en una empresa. Estem acostumats a treballar ara en un lloc i demà en un altre... a tenir un mòbil avui i canviar-lo per punts demà. Tot està pensat perquè no duri, com és el cas de la moda, com ja vaig comentar. La modernitat líquida és canvi, vol dir ser poc perdurable, l’únic que volem que duri és la nostra imatge, tots els aspectes relacionats amb l’estètica. Una vegada més, la imatge s’imposa en aquesta societat de consum.