El cotxe com a eina per comprar

El transport també s’ha vist afectat pels canvis en el comerç. Avui en dia és molt més necessari tenir un mitjà de transport que abans. L’augment dels grans magatzems que es troben a la perifèria de les ciutats, han fet que les famílies necessitin disposar d’un cotxe al seu abast. Poques són les persones que van a comprar a les afores de les ciutats amb transport públic.

La comoditat que ens ofereix el cotxe a l’hora de carregar al maleter tot el que comprem no és la mateixa que la d’un transport públic, on hem de compartir l’espai amb altres persones. Un cotxe que conduïm nosaltres mateixos ens permet aparcar a prop del centre comercial on anem a comprar, ja que tots ells estan equipats d’aparcaments, habitualment gratuïts. És més, no cal dependre de cap tipus d’horari perquè podem anar-hi, carregar el cotxe i tornar cap a casa quan més ens convé.

De fet, amb el llibre de Saramago descobrim que fins i tot el Cipriano necessita la seva furgoneta per a carregar el que ell fabrica. Necessita desplaçar-se cap al centre, per tenir uns beneficis. Res millor que el transport privat per fer-ho, i així no dependre ni de ningú, ni d’horaris.

El fet que es necessiti un cotxe per anar a comprar, fa incrementar la despesa amb gasolina, però igualment, molta gent la veu amortitzada gràcies als preus tan ajustats dels grans magatzems.

Sincerament, penso que la urgència amb què avui la majoria dels joves es treuen el carnet de conduir és perquè saben que en algun moment el necessitaran segur. Avui en dia la societat es mou molt més. Habitualment on vivim forma part del nostre lloc de dormitori, ja que són moltes les persones que es desplacen per anar a treballar, per gaudir de l’oci, o fins i tot per “desconnectar” uns dies de la feina. Avui en dia, el transport és una necessitat, o millor dit, s’ha convertit en una necessitat. I si no ho és, ens fan veure que sí, que és necessari tenir un cotxe. Això implica consumir encara més. Un cotxe és una despesa prou important, potser la primera més important que fem en ordre cronològic durant la nostra vida. I a tot això si afegeix una assegurança, la benzina, reparacions, revisions, etc.

Però no sempre anem amb el cotxe a totes bandes, ja que quan el deixem aparcat vol dir que o bé estem a casa, o bé treballem a prop d’on vivim, o també estem comprant a la vora. Penso que la majoria de persones que viuen en un poble mitjà, o en una ciutat, compren en grans superfícies. Però no ens enganyem, alguna vegada a la setmana també consumim en algunes de les botiguetes més tradicionals d’allà on vivim. Les botigues petites tenen avantatges, ja que són còmodes perquè estan a prop, no tenim despeses per desplaçar-nos, és un tipus de comerç més humà que reanima les relacions entre veïns i s’acomoda millor dintre del teixit urbà.

Per tant, el més habitual és que es faci un ús combinat d’aquests dos tipus de negocis. Per una banda, les compres setmanals es fan en grans superfícies, on s’aprofita també per gaudir de l’oci i les compres més urgents es duen a terme als comerços tradicionals.

La proximitat amb els consumidors i la qualitat del servei prestat, són característiques diferenciadores del comerç tradicional. Són els punts forts d’aquests petits comerços.