El capitalismo funeral de Vicente Verdú (I)

El capitalismo funeral o el que és el mateix, les conseqüències que ens ha portat el gran consumisme desmesurat acompanyat d’una pèrdua de valors, és el llibre que Vicente Verdú ens presenta per analitzar l’actual conjuntura econòmica. Un llibre que analitza les causes i les conseqüències de tot plegat d’una manera planera per tota la població. Al principi ja se’ns avisa que no és un llibre específic per a un públic economista o professionals de la matèria; és un llibre que arriba a tothom, és a dir, els emissors i a l’hora receptors de la crisi. Algunes cites destacades són les següents:

“Frente a las tertulias económicas sin fin, frente a los artículos de miles de analistas financieros, contra los admonitorios discursos sobre los pecados del sistema y sus terribles secuaces, hay que decir que continuar interpretando la Gran Crisis en términos economicistas no es otra cosa que una actitud banal.”

Vicente Verdú afirma que la crisi no tan sols és econòmica. A continuació d’aquesta cita, explica els diversos motius que han portat a la situació actual. Una crisi de valors, cultura, educació i un llarg etcètera, han desembocat a una crisi mundial de la qual notem en gran part els seus efectes a la butxaca. Hi ha molta gent encara, que creu que la crisi només és econòmica i el problema només es troba en la manca de diners.

“Los países de mayor renta gastan hoy sólo un 40% del presupuesto en cosas materiales, desde el coche a los detergentes, desde las salchichas a las corbatas, mientras destinan el 60% restante a algo inmaterial. Compran no ya objetos que pesan y ocupan el espacio, sino experiencias que sólo cuentan en el interior […] atender menos a las últimas novedades fabricadas y más a las ofertas que recrearan la emoción.”

Com bé sabem tots els que estudiem publicitat, la gran majoria de consum se centra en les compres emocionals, en tot allò que fa referència als sentiments i a les emocions. Per alguna cosa el consum d’activitats que “reforcen l’ànima i el benestar” com són el ioga, els spas o el tai-txi, ha incrementat durant els últims temps. La societat busca la intangibilitat, no desitja com abans els béns únicament materials.

[Parlant dels diners] “Con su intervención, los bienes, los servicios, los crímenes o incluso ciertas formas de amor tienen un precio. Los seres humanos someten su dignidad, los países se subordinan y la lealtad, la justicia o la religión sucumben ante su sombra.”

Aquest també crec que és una de les grans causes de l’actual crisi, tot val, tot es paga, i tothom està disposat a pagar-ho (o ho estava). Tot es comercialitza i de tot se’n vol treure profit tothom. Avui en dia, tot el que fa referència a fer alguna cosa a canvi de res no existeix. Tothom és un producte i com a tal, tothom té un preu. Potser sembla exagerat, evidentment estic parlant de majories, però són moltes les persones que a canvi de diners fan el que sigui.

“Todos los vigías, y tanto cuanto mejor situados se encuentran y mejor competencia se les reconoce, se trate de presidentes o de prestigiosos expertos en análisis financiero internacional, son incapaces de ver el fin de esta crisis y también de ofrecer un dictamen de la relación de fuerzas para vencer el mal.”

La por. En algun moment de la nostra vida, tothom l’ha experimentat. I ara encara més. Ningú assegura posant la mà al foc, quan es preveu que la crisi acabi; tothom tem pel seu treball i pels seus últims estalvis. La gran por, també condicionada en gran part pels mitjans de comunicació, no ens la traiem de sobre. Ni el més conegut i prestigiós economista, sap què passarà, com, quan i per què. Passem per un moment insegur.

“Para que una burbuja financiera se forme no basta con el ansia y la astucia del especulador, sino que es indispensable la colaboración entusiasta de mucho público.”

Amb aquestes paraules, Verdú ens fa culpables de la crisi. Poca gent se’n salva i és que era d’esperar que estirar més el braç que la màniga acabés portant unes conseqüències per tothom indesitjades. El problema és que en el moment d’auge econòmic i enmig de la voràgine és complex visualitzar la part negativa. L’especulador és el gran protagonista de la crisi, però darrere d’aquesta figura hi són tots els altres que l’estan recolzant i, fins i tot, en un altre nivell fan el mateix.