Durant les anteriors setmanes he estat comentant com afecta el comerç tradicional i els grans magatzems a la societat. Bàsicament, he presentat el que serien els avantatges i inconvenients i com això influeix en la sociologia.
A partir d'ara, i durant quatre dies, em dedicaré a elaborar un DAFO, el que els publicistes coneixem molt bé perquè ens ofereix una visió competitiva d'una empresa en el context de tot el mercat. S'utilitza en la investigació i és previ a totes les fases que s'han de seguir per dur a terme una campanya.
Com que l'assignatura de Sociologia del Consum, s'emmarca dins de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques, la qual estudio, he pensat que intentar fer un DAFO del comerç tradicional ens permetria veure la situació d'aquest tipus de comerç, de forma molt clara i esquemàtica. També podria fer-ne un altre dels grans magatzems i tots els tipus de comerç més "actuals", però pensant-hi bé, comerç tradicional i gran magatzem són una mica l'antítesi en tot. Així que no escriuré les idees amb el sentit oposat, sinó que simplement faré el DAFO del comerç tradicional. Això ens ajudarà a ordenar-nos els nostres pensaments, ja que serà una mena de resum del què hem anat explicant fins ara.
A tot això, cal dir que el DAFO són les sigles de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. Avui començarem per les Debilitats.
Les debilitats del comerç tradicional es podrien resumir en 4, segons la meva opinió:
- Escassa gestió empresarial d'un establiment comercial.
- Manca de comunicació del comerç. La comunicació entesa des del punt de vista publicitari, perquè el boca-orella està assegurat...
- Desmotivació davant de la forta competència amb les grans superfícies, ja que molts dels que regenten les botigues són persones d'edat avançada, amb dificultat pel finançament i amb poques possibilitats perquè la pròxima generació el rellevi.
- Equipament de la botiga que a vegades és deficient per despertar els clients.
El pròxim dia continuaré amb les Amenaces. O sigui que aquestes dues actualitzacions seran les més "pessimistes" amb tot el que fa referència al comerç tradicional. Després vindrà el més positiu!
estic d'acord en què sembla que quan anem a una gran superfície comprem més. primer perquè no hi anem cada dia i segon perquè els preus són més barats. jo també hi afegiria que el temps entre setmana ens apreta molt i la mala concialiació de la vida laboral i familiar potencia aquest fet. hem d'anar a comprar entre setmana perquè de dilluns a divendres no tenim prou hores.
ResponEliminaOpto per començar la jornada laboral abans i també acabar-la abans. Per què comencem a treballar a les 9.00? No podríem començar a treballar a les 7.00 i plegar a les 16.00? Potser tindriem més temps per comprar, pels fills i per gaudir del dia a dia, que molt sovint passa clarament desapercebut
sí!! aquesta flexibilitat horària a la feina ens permetria fer moltes altres coses. però hi ha qui encara ho té difícil en aquest sentit, només cal veure que de cada vegada hi ha més guarderies plenes de criatures amb mesos de vida. gràcies per comentar!
ResponElimina